La revisió del pis en marxar: com deixar-lo i com fer-la

L'últim dia d'un lloguer sol ser el més tens de tota la relació entre llogater i propietari. Fins aleshores tot ha anat raonablement bé i, de sobte, apareixen una taca a terra, uns forats a la paret i una conversa incòmoda. La bona notícia és que gairebé totes aquestes discussions s'eviten amb dues coses: preparar bé la sortida i fer la revisió plegats, amb calma i per escrit.

Buidar de debò és buidar del tot

Sembla obvi, però és un dels motius de queixa més habituals. Abans de la visita final convé repassar:

• Els mobles i electrodomèstics que va portar el llogater, encara que estiguin en bon estat.
• El traster, el garatge, la terrassa i els altells, que gairebé sempre s'obliden.
• Les escombraries, incloses les voluminoses, que no haurien de quedar-se al portal ni al costat del contenidor.
• Les coses que es deixen "per si li serveixen al següent": val més preguntar abans; allò que el propietari no accepti, es retira.

Neteja a fons, no una passada ràpida

Un habitatge net canvia del tot el to de la visita. Val la pena dedicar temps a la cuina (campana, forn, juntes, l'interior dels armaris), al bany (calç, mampara, silicona), a finestres, persianes i sòcols, i als desguassos. Si el pressupost ho permet, una neteja professional acostuma a sortir més barata que la discussió posterior.

Què és desgast normal i què és un dany

Viure en una casa la desgasta, i això entra dins del que és esperable: pintura apagada, marques lleus dels mobles, aixetes amb calç. Una altra cosa és un vidre trencat, una porta despenjada o una encimera cremada. Entremig hi ha una zona grisa que es resol millor arreglant el que és petit i avisant del que és gros.

Els arranjaments raonables abans de lliurar les claus solen ser els mateixos: tapar els forats del trepant amb massilla i polir-los, retirar adhesius, ganxos i suports, canviar bombetes foses i reunir totes les claus, comandaments i targetes, còpies incloses. Si es va pintar una paret d'un color diferent de l'original, el lògic és preguntar si es deixa així o es torna al to de partida.

Un apunt honest: un pedaç mal fet sol molestar més que el desperfecte original. Si alguna cosa es va trencar, dir-ho abans de la visita evita que sembli que s'intentava dissimular.

La visita final, millor plegats

L'ideal és que hi siguin les dues parts, amb llum de dia i sense presses. Un recorregut estança per estança, sempre en el mateix ordre, deixa poc marge a la improvisació.

• Fotos de tot, del que està bé i del que és dubtós, no només dels problemes.
• Comparació amb les fotos o l'inventari del dia d'entrada, si n'hi ha.
• Lectura dels comptadors i anotació dels subministraments.
• Recompte de claus, comandaments i targetes que es lliuren.

Posar-ho per escrit

Un document senzill signat per tots dos val més que qualsevol conversa recordada de memòria. N'hi ha prou amb la data, l'adreça, qui hi era present, l'estat per estances, les lectures dels comptadors, el nombre de claus lliurades i les incidències detectades. Es pot signar en paper, dues còpies, o enviar-lo en PDF per correu amb les fotos adjuntes i la conformitat escrita de les dues parts.

Quan hi ha discrepàncies

No passa res per no estar d'acord en tot. Ajuda separar els fets de les interpretacions: una cosa és "hi ha una marca de 20 centímetres a la paret del menjador" i una altra és "has destrossat el pis". També ajuda parlar de pressupostos o factures reals en lloc de xifres dites a l'aire, i reconèixer el que és propi quan toca.

Si un punt no es tanca, s'anota en el mateix document reflectint les dues postures i s'acorda un moment per reprendre'l. Ningú no ha de decidir res al replà amb les maletes a la mà.

Un darrer consell pràctic: fes fotos el dia que entres i el dia que surts, des dels mateixos llocs i amb llum semblant. Aquell parell de carpetes d'imatges resol, sense discutir, gairebé tot el que sol acabar en desacord.