Rellogar una habitació del pis que tens llogat

Compartir pis perquè surtin els números és de lo més normal. I quan queda una habitació lliure al pis que tens llogat, la idea de posar-hi algú i repartir la despesa apareix sola. El problema és que, si tu ets el llogater i no el propietari, aquesta decisió no depèn només de tu.

Per què no es pot fer pel teu compte

Un contracte de lloguer d'habitatge es firma amb persones concretes i per a un ús concret: que hi visquis tu i qui es va acordar. Cedir una part de la casa a una altra persona a canvi de diners és una cosa diferent del que es va pactar. Per això el criteri general a Espanya és que rellogar una habitació necessita el consentiment del propietari, i que aquest consentiment consti per escrit.

No és una trava burocràtica. El propietari va acceptar un risc concret amb unes persones concretes: sap qui viu a la casa, quantes són i a què es van comprometre. Si hi entra algú nou canvia l'ús del pis, el desgast i, de vegades, fins i tot les condicions de l'assegurança o de la comunitat. Té dret a opinar i a decidir.

Convé distingir dues coses que es confonen molt. Que la teva parella o un familiar se'n vagi a viure amb tu, sense pagar-te per una habitació, és convivència. Llogar una habitació a un tercer a canvi d'una renda és un rellogament. El segon cas necessita permís; en el primer també val la pena avisar, perquè evita malentesos més endavant.

Què deixar per escrit si el propietari diu que sí

Un sí per telèfon serveix de poc el dia que hi hagi un problema. Si hi ha acord, poseu-ho negre sobre blanc. Aquests són els punts que estalvien més maldecaps:

• Qui respon del contracte. L'habitual és que el llogater original continuï sent el responsable davant del propietari: paga la renda sencera, respon dels danys i és el seu interlocutor. La persona que entra a l'habitació respon davant del llogater, no davant del propietari.
• Què es cedeix exactament. L'habitació concreta i l'ús de les zones comunes: cuina, bany, sala, terrassa, traster o plaça d'aparcament, si n'hi ha.
• Quant es paga i com. Import de l'habitació, dia i forma de pagament i, sobretot, com es reparteixen llum, aigua, gas, internet i les despeses comunes. Deixar el criteri per escrit (a parts iguals, per consum o inclòs en el preu) evita la meitat de les discussions.
• Fiança i danys. Si es demana una fiança a qui entra, dir qui la guarda i en quins casos se'n descompta alguna cosa. I deixar clar que els desperfectes de les zones comunes es tracten a part dels de l'habitació.
• Durada i avís. Fins quan dura el rellogament i amb quanta antelació ha d'avisar cada part si el vol acabar.
• Què passa al final. El rellogament no pot durar més que el contracte principal: si el llogater marxa o el seu contracte s'acaba, l'habitació s'acaba amb ell. Dir-ho des del principi evita que ningú se senti enganyat.
• Convivència. Visites, soroll, neteja, animals, fumar. Sembla el menys important i és el que genera més conflictes.

Un detall pràctic: que tots tres en guardeu una còpia signada, propietari inclòs.

Si ets el propietari i et arriba la petició

No tens l'obligació de dir que sí, però tampoc cal dir que no per defecte. És una bona ocasió per saber qui viurà a casa teva, en lloc d'assabentar-te'n pel veí. Abans de contestar, demana les dades de la persona que hi entraria, aclareix si això canvia alguna cosa del contracte actual i deixa per escrit que el teu permís val per a aquella persona i aquell període. Si més endavant n'hi entra una altra, es torna a demanar.

Els riscos de fer-ho d'amagat

Rellogar sense permís és un incompliment del contracte, i les conseqüències no són teòriques: el propietari pot demanar que el lloguer s'acabi, i llavors marxen tots dos, el llogater i la persona que hi va entrar. Qui ocupa l'habitació queda a més en una situació molt fràgil, sense res signat que l'empari. I si apareix un dany seriós o un problema amb l'assegurança, la discussió sobre qui paga pot posar-se molt lletja.

Hi ha una altra conseqüència menys visible: la confiança. Un propietari que descobreix que viu algú a casa seva sense saber-ho difícilment renovarà el contracte ni donarà bones referències.

Un consell per acabar

Pregunta abans, no després. Un correu explicant qui hi entraria, des de quan i en quines condicions costa deu minuts, deixa constància del que s'ha parlat i moltes vegades es contesta amb un sí. Aquesta és la diferència entre compartir pis tranquil i viure amb la sensació que la cosa es pot acabar en qualsevol moment.